La Guia per a la implantació de la silvopastura a les muntanyes del Baix, publicada el 2020, explica:
“A Catalunya el 60% del territori és forestal amb 1,9 milions d’hectàrees. I el 65% d’aquest bosc és altament inflamable. Gestionar les masses forestals és avui en dia una necessitat. Fruit de la desvalorització dels productes provinents d’aquestes i de la terciarització de l’economia, els boscos de Catalunya han quedat desatesos durant massa temps. Quan s’abandonen els boscos, creix el sotabosc i la densitat d’arbres. Això fa que s’hi acumuli combustible. Els boscos han passat de ser font d’energia, amb l’extracció de llenya, a magatzem d’energia fàcilment combustible. Les previsions en el llarg termini ens diuen que ens els propers 80 anys la majoria dels boscos de Catalunya passaran per les flames del foc.”
Marc Castellnou, bomber del GRAF (Grup de Reforç d’Actuacions Forestals), afirma:
“Necessitem agricultura i pastures extensives, mosaics de conreus diversos i boscos de tota mena: vells, adults, mitjans, joves. Necessitem ecotons. No ens convé tenir tota una extensió llarga de bosc de la mateixa edat ni agricultura concentrada intensiva. Ens cal un país viu i per això hem de canviar els nostres hàbits per fer-lo possible. Beure vi del Montsant. Menjar carn de ramaderia extensiva.”
Al documental “Incendis de sisena generació. Els incendis que venen” es diu:
“Per entendre com s’ha arribat a aquesta sisena generació d’incendis, abans hem de tenir clar un dels motius que desencadena els incendis forestals com els coneixem avui en dia: l’abandonament progressiu del món rural. (…) Fins els cinquanta, més o menys, la gent vivia molt a l’entorn rural, vivia del bosc, vivia dels camps de conreu, feia servir molt els combustibles vegetals, extreia molta fusta i molt combustible del bosc per treure energia… És a partir d’aquí que comença a haver un abandonament del camp (…) es passa a combustibles fòssils i no tant vegetals… Aquests efectes provoquen que marxen els gestors del territori, que era la gent que vivia als entorns rurals, i que els combustibles es desenvolupen de forma descontrolada pel territori. El territori passa a ser un acumulador d’energia, que fins aleshores aquesta energia havia estat aprofitada per produir unes riqueses i no crear uns problemes. Avui en dia, sobreprotegim el bosc i estem fent que aquesta acumulació no s’aprofiti, sobrepassi el seu límit i enlloc de ser un benefici ens creï uns perjudicis.”
A Sant Pere de Vilamajor es va començar a apostar per la ramaderia extensiva com a prevenció d’incendis després d’organitzar el 2009 la jornada tècnica “El silvopastoralisme: vers una nova política de gestió forestal”. A Santa Maria de Palautordera s’ha començat el 2021.
