“Los montes crían letrados
y las cabañas de los pastores encierran filósofos.”
(Miguel de Cervantes, “El Quijote”)
A la “Diagnosi de la ramaderia extensiva. Parc Natural del Montseny” (2021) s’afirma:
“Durant mil·lennis, des de que els primers pobladors neolítics van introduir la ramaderia al Montseny i fins fa només uns 60 anys, la ramaderia tradicional o extensiva va ser la principal activitat realitzada pels habitants del massís, juntament amb l’aprofitament del bosc per a fusta i llenya (DIBA, 2020). Tanmateix, l’abandonament progressiu de les masies i les activitats tradicionals, així com la industrialització i intensificació de l’agricultura i la ramaderia, fenòmens que, tot i iniciar-se abans, es van generalitzar i accentuar a casa nostra a partir de mitjans segle XX, han relegat la ramaderia extensiva a una posició residual en relació a la resta d’activitats econòmiques que es realitzen actualment al parc, sent la més important els serveis, lligada sobretot al turisme (IDESCAT, 2020). Així, d’acord amb el que afirmen Bartolomé et al. (2002) basant-se en estudis previs (Pladevall, 1986; i Llobet, 1947) i en treball de camp realitzat el 1999, mentre que a principis del segle XIX els emprius del Matagalls «suportaven (…) una càrrega ramadera quasi dos cops superior» a la d’inicis del s. XX, a mitjans del segle passat, just quan s’iniciava el darrer i definitiu capítol del que seria la fi del món rural tradicional català, el Massís del Montseny comptava amb uns 11.000 caps de bestiar menor (oví i cabrum).”
